El conte de 2n B

Aquí teniu el conte pel concurs "Pilarín Bayés" de la classe dels Big bangs. 

UN TRESOR AMAGAT

Hi havia una vegada un grup de quatre avis i àvies que vivien al mateix barri i als que els agradava quedar per jugar a cartes, al bingo i fer “quinielas”. També els agradava molt anar a caminar per a fer esport i que les cames se’ls posessin fortes.

Un dia van quedar per anar a passejar tots quatre i estaven tan divertits parlant dels seus néts que no es van adonar que havien caminat molt i havien arribat a una platja.

-          Ui! Tot això està ple de sorra! M’embrutaré les sabates... – Es va queixar l’avi Sebastián, que era una mica rondinaire.

L’àvia Gabriela no hi estava d’acord:

-          Però què dius! Si serà molt divertit: ens podem banyar a la platja!

-          Però si no portem banyadors! - Grunyia l’avi Sebastian.

-       Tant me fa! – va dir l’avi Xavier – Com que no hi ha ningú no ens cal banyador.

-       Voleu banyar-vos despullats!!!! Això és un escàndol!!! – L’avi Sebastián no s’ho podia creure i l’àvia Pepita es moria de riure.

Mentre l’avi Xavier, l’àvia Pepita i l’àvia Gabriela es banyaven tranquil·lament a la platja, l’avi Sebastian va marxar a passejar per la vora del mar mentre remugava que els avis no s’havien de banyar despullats al mar, home, això no podia ser.

Estava tan nerviós que gairebé no es va adonar que hi havia una ampolla surant a la vora de la mar. Per sort s’hi va fixar, la va agafar i va veure que a dins hi havia un paper. Va anar a buscar de seguida als altres avis que seguien passant-s’ho pipa a dins de l’aigua.

-       Sortiu ja de l’aigua! Que he trobat una ampolla amb un missatge a dins! L’hem d’obrir a veure què diu. I vestiu-vos!!!

Els avis van sortir corrents de l’aigua, es van vestir i van mirar l’ampolla encuriosits. Semblava una ampolla de vi i fins i tot estava tancada amb un tap de suro però a dins no hi havia vi sinó una nota.

-       Jo l’obriré! – va dir l’àvia Pepita tota decidida. Va fer servir un truc secret d’àvia i la va obrir amb l’ungla del dit petit. Després va treure el full i el va ensenyar als altres.

-          Ooooh!! És un mapa d’un tresor! – van exclamar.

L’àvia Gabriela va llegir el mapa en veu alta:

-       A partir de la casa vermella i taronja hem de fer tres passes a l’oest, després deu passes al sud i vint més cap a l’est. I allà hi ha la creu.

Així ho van fer i van arribar al peu d’un arbre molt bonic. Van decidir excavar una mica a veure si trobaven alguna cosa.

-       Jo porto la bossa la pala i el rasclet de la meva néta! Va dir l’àvia Pepita i va començar a excavar.

Al cap d’una estona va trobar un cofre de fusta. El va treure a poc a poc i el va deixar a terra. Tots estaven molt emocionats pensant què hi podrien trobar a dins. Seria un tresor pirata? Una muntanya de diners?

El van obrir amb molt a cura i el tresor que van veure els va deixar ben sorpresos: ni monedes ni joies! Era un àlbum i, en obrir-lo, van veure que estava ple de fotografies on sortia un nen amb el seu avi.

Els avis es van mirar emocionats i van somriure.